Panxes agraïdes II...

Una altra vegada més, tornem a veure un diari que fa la mà a qui li paga. Per damunt de l'ètica professional i tot allò de ser un home responsable amb les seues idees, el passat dissabte tingué lloc el concert del grup espanyol "Pereza", esdeveniment proclamat pertot arreu.
Com si la divinitat no haguera volgut que aquest grup tocara a les nostres terres, després d'anul·lar el mateix concert al mes de maig per culpa de la vaga de transportistes, el passat vint-i-tres i quan només portaven quatre cançons tocades, va començar a ploure i els "Pereza", donant sentit al seu nom, varen plegar i varen marxar. Els donava mandra, mai millor dit, allò d'esperar que els àngels deixaren de plorar.
Mandra gens qüestionada, em contava un nebot que va anar-hi, tot dient-me que "total, pels que erem allà, no m'estranya, jo també hauria marxat". Que el ple del poliesportiu va quedar com un somni d'estiu, i ara, al no haver-hi passat el concert de la meitat de la seua duració. Es a dir, suspendre'l a les quatre cançons, obliga a l'organització a tornar els diners de les entrades. Eixa és la regla general, no se pas si en aquest cas la cosa va diferent, en qualsevol cas i en boca del meu nebot, el concert va estar un fracàs com no havia vist mai un altre.
Doncs bé, a allò que anava, agafe el diari que tots els dies ix al carrer amb la intenció de dir-nos a tota la ciutadania, que pobrets, vivim en la ignorància informativa, de no ser per ells, i ens amolla, dins la seua particular crònica del cap de setmana, açò: "...el Polideportivo Municipal se llenaba de jóvenes de la comarca para disfrutar del concierto de Pereza, uno de los grupos de rock más importante del panorama musical, que no defraudó en momento alguno", i es queda tant ample. Els punts suspensius són herència d'unes paraules dedicades també, al gran certamen, segons el mateix redactor, de l'elecció de Miss y Mr. Turismo Costa Blanca. D'això si que no vaig sentir dir res, per què serà?, estaré massa desconnectat de tot?, o serà una altra perla d'aquest diari informador.
En fi, estimats amics, aneu en compte amb el que llegiu, perquè no sempre és or, allò que relluïx...

Una vegada més, PP-PSOE...

Pel seu interès i actualitat, vos reproduïm l’article del secretari de Política Econòmica del BLOC, Rafael Beneyto
La reforma del finançament autonòmic que cal reivindicar des del País Valencià ha de possibilitar la reducció del dèficit fiscal que patim els valencians. I açò senyor Camps no és demanar la lluna.
Quan el PP va dissenyar el sistema de finançament autonòmic actualment vigent (2001), el dèficit fiscal dels valencians sumava els 3.762 milions d’euros (Fernández, 2003). Cinc anys després, i d’acord amb les balances fiscals publicades pel Ministeri d’Economia i Hisenda, el dèficit fiscal dels valencians havia pujat fins els 5.646 milions d’euros anuals. En poques paraules, l’any 2005 de cada 100 euros que un valencià va aportar a l’Estat, una quarta part (25%) no van retornar al País Valencià.
La capacitat de negociació del govern valencià del PP, quan a Madrid governava el mateix partit, va resultar nefasta per als valencians, ja que l’any 2001 quan es va dissenyar l’actual sistema de finançament autonòmic, mentre totes les comunitats van augmentar els seus recursos, el País Valencià en va perdre 162 milions d’euros (IVIE, Informe sobre la problemàtica del sistema de financiación de las comunidades autónomas de régimen común, juliol 2008).
Ara no es pot desvincular el dèficit fiscal de la reivindicació de revisió del finançament actual tan dolent per als valencians. El nou sistema de finançament ha de tenir en compte les dades que indiquen les balances fiscals.
L’acord entre vostè, senyor Camps, que depèn de les instruccions aprovades pel PP a la cimera de San Millan de la Cogolla, i el senyor Luna (PSOE), que deu aconseguir que el govern central retinga la majoria dels impostos pagats pels valencians, suposa una reducció del dèficit fiscal dels valencians de sols 1.000 milions dels 5.646 milions de dèficit, és a dir, cas que els acceptaren la seua reivindicació màxima, cosa poc probable, de cada 100 euros que un valencià aporte a l’Estat, una quinta part (20%) no retornaran al País Valencià. Tot l’esforç del PP i el PSOE per a reduir el dèficit fiscal dels valencians en cinc punts. Vaja misèria d’acord. Sols per a que les despeses en la sanitat valenciana arriben a la mitjana de l’Estat espanyol, el govern valencià deuria destinar-hi més de 1.800 milions d’euros addicionals cada any, quasi el doble del que reivindica.
La reforma del sistema de finançament autonòmic que volen pactar PP i PSOE, no entra al fons de la qüestió i per això no pot augmentar els recursos dels valencians d’una forma significativa. Garantir un nivell semblant per a totes les comunitats autònomes als serveis bàsics de l’estat del benestar, és a dir, a sanitat, ensenyament i serveis socials, deixant la resta en funció de la capacitat fiscal de cada comunitat autònoma. Per exemple, l’actual sistema de finançament autonòmic possibilita que Castella La Manxa destine 95 milions d’euros per a incentivar la seua indústria agroalimentaria, mentre que el País Valencià sols hi pot destinar 37 milions.
I també, com no, la revisió del sistema de finançament autonòmica caldria que fixara un sistema d’anivellació que evite que el PaísValencià, amb una renda per càpita inferior a la mitjana estatal (91’4 sobre 100) suporte dèficit fiscal, és a dir, que transferisca recursos a altres comunitats autònomes amb una renda per càpita superior a la valenciana (Aragó i Castella i Lleó, per posar dos exemples).Açò ens recorda de nou l’acord entre PP i PSOE per a redactar un nou Estatut per als valencians. En aquell moment les propostes del valencianisme polític van estar excloses del debat de reforma, i no s’abordà la reivindicació d’un sistema de finançament just per als valencians. Des de llavors el Bloc te un objectiu: fer possible un sistema de finançament que elimine el dèficit fiscal asfixiant que patim els valencians, la qual cosa suposa un fre real al progrés del País Valencià i al benestar dels valencians. I açò no es demanar la lluna, sinó més be justícia i equitat per a la relació dels valencians amb l’hisenda central.