divendres 21 de novembre de 2008

Una vegada més...


Les Corts Valencianes van aprovar ahir una resolució per a exigir que el tram de l'autopista de peatge AP-7 entre Ondara i Benissa siga gratuït mentres duren les obres de la circumval·lació del Poble Nou de Benitatxell, en la Marina Alta, un dels punts negres i per on transiten al dia més de 13.000 vehicles.La proposta, que exhorta al Consell a què inicie les gestions davant del Govern central per a reclamar la liberalització del peatge, va ser presentada per Compromís en la comissió d'Obres Públiques de les Corts i aprovada per este últim grup i pel PP, mentres que el PSPV es va abstindre. També demana a la Diputació d'Alacant que considere prioritària l'execució de la circumval·lació, una obra que perseguixen des de fa anys no sols l'Ajuntament de Benitatxell, sinó també els de Xàbia i Teulada, així com reclamar al Govern que complisca amb el pla d'infraestructures de la Comunitat Valenciana pel que fa a carreteres. La proposta va ser defesa pel diputat de Compromís Enric Morera, que va titlar de "històric" l'acord.El PSOE una vegada més donant l'esquena als ciutadans de la Marina Alta, gràcies per ser tan negats. Algú creu que aquest PSOE aspira a governar??Gràcies a Compromís per defendre la Marina !

dimecres 12 de novembre de 2008


El dia que 'la Valéncia castellana' entenga que el Bloc pot ser un partit per a tots, hi haurà tal revolució a les urnes que mai tornaran a posar al nacionalisme valencià a la qua de les il·lusions social-polítiques. I pot passar realment?, i tant que si. No tenim més que veure el que els ha ocorregut als 'ultra patrioticos conservadores Americanos exesclavistas'. És a dir, allà ha guanyat un negre les eleccions, una cosa impensable no fa ni quatre dies. Tant impensable com que un partit nacionalista en aquest país nostre arribe al cor de tots els que l'ocupen.
Però les grans gestes, de vegades es contagien, i ara que estem en temps de crisi encara és millor. En temps de crisi tots són culpables de tot, bé, tots menys els que mai n'han tingut la seua oportunitat. I llavors és quan passa aquesta mena de 'milacre' inexplicable per alguns, i totalment justificat per uns altres, la majoria evidentment, doncs guanyen la presidència. Llavors és quan le gent comença un exercici de reflexió i inflexió i tracta de cercar solucions més innovadores amb les que combatre aquesta mena de 'presa de pel', en la que els polítics ens han fet creure, sempre, que res no està perdut, que tot va normalment bé, i que continuen sent la millor opció. El perill del bipartidisme polític és que quan tots dos partits ja han tingut la seua oportunitat i han gaudit del seu cicle de bonança, aleshores aplega un moment en què cap dels dos tenen la credibilitat necessària, i surt com del no res, altres opcions que mai es pensava que podrien estar ahí, al capdavant del poder polític.
El PSOE va fer la seua durant molts anys, fins que la població el castigà llevant-los el poder amb l'era Aznar, Zaplana-Camps, Ponsoda-Cano. Ara aquesta generació ha fet el que ha volgut amb majories absolutes aclaparadores dignes de grans batalles electorals, fins que, a l'estat espanyol se n'anà l'Aznar amb la seua imatge d'Irak-Bush-Blair, encara que ací al poble se li donava una nova oportunitat al PP.
Tanmateix, tots dos partits trontollen a les municipals provocant bipartits, tripartits, i fins i tot quatripartits, a banda d'una bossa plena ja de mocions de censura en molts pobles valencians on 'PPSOE' fa el que pot per tal de pendre les alcaldies i continuar al capdavant de les notícies.
Tot plegat, provoca que la gent més compromesa amb la democràcia i amb la política, cansat de fórmules que fracassen una darrera de l'altra, opte per noves vies alternatives, i ací és on entra la possibilitat de fer noves, il·lusions que sempre han estat ahí, però que mai no se les va tindre realment en compte.
Parle, evidentment de tots els Obama que ni han per arreu del món. Els Obama som el Bloc ací al País Valencià. Som la real alternativa a anys i anys de polítiques espanyolistes que no han fet més que perjudicar-nos traient-nos tot el que n'han pogut, des de la riquesa econòmica, fins a la quasi total substitució de la cultura i tradicions pròpies nostres, per un gegant vingut de Madrid, el qual després de molts i molts anys de dir-nos a les escoles, mitjans de comunicació, audiovisuals i escrits, TV, premsa, amb tot, dient-nos que allò de la particularitat valenciana, com el seu idioma, no és més que una partícula minúscula, sense importància, dins un cos, l'espanyol, que aquest sí, realment paga la pena, i és de veritat, i per supost gran, internacional i per sempre mai. València?, res, quatre gats de carrer. Els pobles, i per tant, els pobletans.
Pobletants si, i amb molt d'orgull, però tant preparats com el que més, i amb més il·lusió que cap altre, i amb més estima per la nostra terra que un milió dels que es creuen que la millor manera de ser valencià, és ser primer espanyol. I amb moltes possibilitats de cara al 2011. El món està en crisi econòmica, i per tant, no tardarà a estar-hi en crisi política. Els primers indicis els acabem de vore amb l'Obama. Potser ara ens toca a nosaltres, amb la confiança que ens donen els valencians castellans, que també ho són per dret propi. Totes les comarques que formen aquesta valència castellà tenen el seu lloc al Bloc, perquè el Bloc és el partit dels valencians, de tots plegats. Tots junts farem de la nostra terra i de les nostres tradicions un País més just i més democràtic. Està demostrat que els països més xicotets gaudeixen de millor qualitat de vida que no pas els grans formats pel resultant d'una època de conquistes i d'ocupacions forçades a base de garrot. Ningú mirarà més per casa nostra, que nosaltres mateixos.