Un BLOC de competició...

Bé, ara que he acabat de llegir tota la ponència del que serà el Ve congrés del BLOC, puc dir la meua amb 'coneixement de causa', encara que tampoc no me l'he estudiada. Així i tot, puc assegurar que m'he fet una imatge global d'allò que s'intenta assolir amb el nou text que regirà, en la mesura que les esmenes es comporten, el futur del partit.
Al principi he de confessar que em vaig sentir un poc decebut amb tot allò dels símbols i el reconeixement d'un País Valencià diferent del que ens il·lustrava el sempre ben valorat Fuster. Però una vegada superat aquest inici, s'enceta un camí nou, perquè utilitzant un símil infraestructural, el que el text fa, és dirigir la política nostra cap el mateix lloc que ho ha fet sempre, però utilitzant l'autopista i no pas la carretera nacional. Però no només fa servir l'Ap7, sinó que a més a més fidel al seu cotxe, s'ha quedat amb el xassís d'aquest i gairebé tota la resta de les peces les ha retocades o canviades per unes altres totalment modernitzades i d'última generació.
Ara podem parlar d'un Bloc preparat per a enfrontar-se a qualsevol nivell de participació electoral. Ara tenim un partit que, entre altres moltes coses, pot anar amb la cara ben alta a la valència castellà i dir-los sincerament que el Bloc també és un partit per a ells, que vinguen i que participen en la construcció del nostre espai polític, del nostre país. Tots plegats, ara, podem anar pel mateix carril, podem sumar.
Tots parlen dels símbols com si els anara la vida, però no parlen del que hi diu al dret d'una mort digna, l'avortament, la gent jove, les drogues, els problemes del carrer pels que ens reclamen solucions immediates, abans no ens encarreguem d'altres afers més itel·lectuals que a priori no ens afecta en el dia a dia. Parlar valencià o català és molt important, però decidir sobre que fer en sanitat, educació, dependència, infraestructures, ho és més per a molta gent no bilingüe que tant els fa com es diga la nostra llengua i tanmateix se sent tant valencià com qualsevol altre. 'Català?, doncs català, cap problema, però això si, que no hi haja d'esperar més per un tac o una ressonància, que ja fa mesos'.
El nou partit que ens brinda aquesta ponència és l'oportunitat crucial de fer un bot, com diu la narració, quantitatiu i qualitatiu. La barrera del 5% ha de ser una anècdota del passat. Però no ho assolirem si les esmenes a la totalitat ixen endavant. Les cartes estan damunt la taula, ara toca jugar-les de la millor manera. Qui guanye haurà de ser responsable dels seus actes. És un text molt valent, és modern, és de competició, endavant!

Entrevista a Enric Morera, 5é Congrés del Bloc !

http://www.youtube.com/watch?v=XvIX-3N3R9E

ARRANCA EL CINQUÉ CONGRÉS DEL BLOC

Tal i com estipula el Reglament Precongressual i, en el termini marcat, hui la Presidenta de la Comissió Organitzadora del Congrés, Teresa Garcia Muñoz, ha rebut de mans de la Secretària d’Organització del BLOC, Pepa Chesa, el cens oficial de la militància del BLOC amb dret de participació en el Vé Congrés. També ha rebut una còpia dels texos de les dues ponències que seran l’eix del debat del nostre congrés. A principis de la setmana vinent els secretaris i secretàries locals rebran el cens de cada col.lectiu, al qual poden presentar al·legacions fins mitjans del mes de desembre.
En aquest acte de lliurament, Teresa Garcia Muñoz, Presidenta de la COC, ha fet una crida a tots els afiliats i afiliades a la participació “ El V Congrés del BLOC ha de ser una bona oportunitat per a que la nostra organització mostre la seua vitalitat i la seua cultura democràtica. Ara es tracta de participar en un debat obert, franc i efectiu, per a que la nostra organització puga actualitzar els seus postulats i els seus criteris organitzatius. En aquest sentit, faig una crida a totes les companyes i companys del BLOC per a que participen en els debats de les ponències, assumisquen com a propis els treballs congressuals. N’estic ben segura que una vegada més la gent del BLOC serà un model de participació i de comportament democràtic”

1. PONÈNCIA D’INNOVACIÓ ORGANITZATIVA I D’ESTATUTS
Part 1: Innovació Organitzativa (PInnovacioOrganitzativa.pdf)
Part 2: Estatuts (PEstatut.pdf)
2. PONÈNCIA POLÍTICA
Índex (INDEX.pdf)
Presentació (PRESENTACIO.pdf)
Part 1 (PART1.pdf)
Part 2 (PART2.pdf)
Part 3 (PART3.pdf)

Ai, la crisi!!

Sembla que l'últim plenari extraordinari ha donat molt de si, tots dos partits de l'oposició ens han fet un resum prou extens i sense desperdici. Per una banda, els diners, al més pur estil argentí en èpoques del "corralet", l'ajuntament demana préstecs per poder pagar uns altres o per afers que ja haurien d'estar assolits o com a mínim pressupostats i pagats. Tanmateix, continuen sense acabar. Segons el PSOE benidormí, ja saben els calés que vindran de Madrid a 'lluitar contra la crisi'. I dels nostres, que hi sabem res?. Ah no!, que ací com que està el PP al govern, però un moment, a Benidorm també!. Llavors que?, per a quan ens diran molts ens en donen i com anem a gastar-nos-els. Potser en l'escola nova?, he sentit dir que a La Nucia li queda res perquè s'inaugure el nou. Quina enveja!
Clar que com estan les arques supose que abans es preferirà fer altres moltes coses, que no pas pensar en el col·legi que al cap i a la fi ells ja van deixar ara fa un fum d'anys. I els nostres fills?
Amb tot, s'ha d'entendre que la crisi ens afecta tots per igual, des de la gent de carrer com nosaltres, passant pels consistoris i institucions autonòmiques, estatals i fins i tot a nivell global botant de continent en continent. Ara, això si, uns es busquen les castanyes millor que no pas uns altres. Per exemple, molts diners estaríeu disposats a pagar per un pis de lloguer, fins que pensareu que no paga més la pena ficar-se a pagar una hipoteca?, es dir, 500€?, 600€?, ja van bé per viure en un pis que mai serà teu?. Mireu si voleu inclús puc arribar a 1000€ que ja s'apropa prou a la mitjana del valor d'una lletra, a canvi de no ficar-me a pagar durant 30 anys a un banc. Doncs bé, no és estrany que l'empresa Blauverd, que en té tres pisos alquilats en el poble, pague entre 500€ i 600€ per un parell d'aquests, i un tercer, que oh!, casualitat, la factura està emesa a nom de la muller de l'alcalde, i costa 2000 eurazos! mensuals!, 2000€ per un pis de lloguer!!, clar, així també supere jo la crisi.

Mireu, açò passa ja de bogeria i de barra. Si hi haguera dignitat eixiríem al carrer a demanar la dimissió de mig consistori. És increïble, encara que si ho penses bé, no ho és tant.... Feu el favor i deixeu passar als que venen darrere, abans no ens toque demanar almoina per traure l'ajuntament endavant...

Tot fou Polop...

Ahir, amb total claredat, l'il·lustre benidormer Rafael Alemany i doctor en Filologia Catalana, expert en llengua castellà, catedràtic de la universitat d'Alacant, amant i investigador de l'edat mitjana, i un extens currículum, ens va enriquir durant una rapidíssima hora i mitja, en una conferència feta al saló d'actes de l'ajuntament de Benidorm, sobre el naixement com a poble dins la corona d'Aragó d'aquest mateix municipi.
Fou realment interessant, va parlar des que arribà el mateix Jaume I, passant pel senyor de Sarrià i arribant a la senyora Fajardo, que vingué de Múrcia al segle disset per a fer unes de les grans construccions modernes de l'època, amb visió de futur, veient que el problema de Benidorm, havia estat des de sempre, principalment, l'aigua, i per tant, va erigir la primera séquia que baixà des de la muntanya fins al propi terme. Això, sumat al fet en concret de donar 'carta pobla', que no és cap almoina de res, ni és cap gran fet d'esplendidesa, com volen fer-nos creure en les festivitats dels pobles, celebrant el naixement d'aquest document, més al contrari, és com passava a l'època una manera més de traure'n profit a uns terrens que havien sigut atorgats per a ell, i per tant per a traure la major quantitat de guanys, doncs havia de fer aquestes 'cartes pobles', com va fer també la de la Vila, i unes altres, però mai pensant en el benestar dels que per allà vivien, sinó que pensant, com és lògic, en si mateix i en la seua riquesa. Doncs bé, aquests dos fets, podrien dir que foren les dues raons de més pes, perquè hui en dia tinguem la comarca que en tenim.
Però aquest home també va tindre una altra raó per engegar tot aquest camí sense retorn. I era Altea, que com a vila reial, i no pas vila senyorial, com som nosaltres, els pobles de la marina baixa, llevat d'Altea, que la seua carta fou entregada per un mateix rei, (Jaume II crec va dir), i per tant era una altra família la que tenia el poder de governabilitat, i aleshores també com no podia ser d'una altra manera, aquest clan viva enfrontat amb el senyor Sarrià, doncs, construint-ne un Benidorm, evitava l'expansió d'aquest poble, que al seu naixement ni es deia Altea. Però bé, açò ja és un altre assumpte.
Tot plegat, ja tenim el principi de Benidorm, carta pobla del 1325 signada per Bernad de Sarrià, amb uns drets i unes obligacions. Eixa és la primera, després tindríem una altra feta per la mateixa Fajardo, al segle disset, i encara existís una per ahí feta en castellà que no recorde l'any, però ja prou més moderna i de qualitat notarial i bastant diferent del que pensem que són les cartes aquestes primerenques de segles passats.
Mol bé, ara on volia arribar, en un dels punts principals de la carta pobla de Benidorm, diu gairebé literalment, que 'Benidorm es formarà dins el Castell de Polop', perquè al contrari de com pensem alguns, a l'edat mitjana, quan es parlava d'un castell, es referia a la pròpia edificació i totes les terres que l'envoltaven i a l'hora foren d'un mateix senyor. En aquest cas està dient-nos, que tot, tota la marina baixa es deia Castell de Polop. Per tant, TOT ERA POLOP. Després vindrien més 'cartes pobles' i el desenvolupament progressiu del que hui en dia és la nostra terreta. Però, primer de tot, fou Polop, El Castell de Polop, amb el Sarrià al capdavant.
Per acabar, si férem una línia que pogués descriure aquest pas del temps, veuríem com a nivell comarcal és ascendent, i tanmateix a nivell local baixa en picat fins arribar als nostres dies. Polop havia de ser, com a mínim capital de comarca, per no parlar d'altres assumptes jurídics administratius i demés afers governamentals. És l'embrió de tot, es mereix un lloc on siga degudament reconegut dins la comarca com a poble pare de la resta, Polop és molt important, o si més no, ho fou quan els nostres governants i les seues circumstàncies eren unes altres. Polop ha de ressorgir i hi ha de fer arribar la seua història a la gent del poble perquè se sàpia on viu i se senta orgullós del seu poble. D'aquesta manera hi tindrà més consciència de la importància dels nostres carrers, la nostra cultura i per supost, la nostra gent. Un patrimoni que si no se'l té cura, a poc a poc acabarà per ser irrecognoscible i llavors oblidat i perdut.

Pel seu interés, de Enric Morera

Vaig tornar a casa després de la manifestació. Me n’anava a l’acte de cloenda de l’Inquiet. Vaig poder gaudir dels 37 segons d’informació que Canal 9 va oferir de la històrica manifestació del 29 N. Un nou el rècord de manipulació. El que havia de ser un aparador de la nostra autonomia, el buc insígnia de la nostra indústria audiovisual ha esdevingut una arma de manipulació massiva al servei del partit del govern. Quin malefici!. Crec però que la mobilització ha estat cívica, seriosa, massiva i molt ben organitzada. Enhorabona a la Plataforma per l’ensenyament públic. També hi havia col·legis de la concertada. Pel que vaig poder constatar, la mobilització revelava una greu insatisfacció per la situació de l’ensenyament. Quinze anys de retrocés que ens ha situat entre les CCAA líders en fracàs escolar. Hi ha desmotivació entre els professionals. El govern del PP té una responsabilitat majúscula, ells han apostat per la privada de forma clara. Els embolics del PP i del PSOE, que no es posen d’acord amb una llei marc, són també els culpables directes d’esta situació. Bé la setmana ha estat moguda. He estat portada al Levante-EMV, cosa que agraesc. Un encert informatiu. Sols cal vore el volum de comentaris en la secció digital. Efectivament, no pense matar el missatger que es va dedicar a recollir una informació d’agència. Estàvem en l’últim punt de l’ordre del dia. Estava content. Acabava d’aprovar una proposició no de llei per unanimitat reclamant al Govern de Madrid la transferència de la gestió del litoral. Hi havia una nodrida representació d’Oliva. Ni un sol comentari a cap mitjà de comunicació. Tocava un punt on el BLOC reclamava un impuls en la política lingüística. Un increment de l’ús. La diputada del PP, Yolanda Garcia, en el tram final de la seua intervenció (molt correcta i en valencià tot i ser castellano parlant) em va acusar de catalanista. No em vaig poder contenir i en la rèplica, mirant els diputats del PP, vaig dir: “Comparat amb la seua deriva i el conflicte polític de la nostra llengua, podríem afirmar que Zaplana va fer molt per la nostra llengua. A diferència de vostès Zaplana no va tancar cap repetidor ni va suprimir televisions al nostre territori, no va incrementar el conflicte interessat per a anul·lar el valencià. Durant el seu mandat, Zaplana va crear l’Acadèmia Valenciana de la LLengua (AVL)”. A Zaplana l’importava ben poc la nostra llengua, però havia d’executar ordres des de dalt i així ho va fer. Una de les poques victòries del valencianisme polític que va deixar als extremistes d’una i altra banda sense arguments. Durant el debat li vaig demanar a Font de Mora que posés solució als més de 100.000 joves valencians que, tot i haver demanat l’ensenyament en valencià, el reben en castellà. Responsabilitat també del Govern del PP. Esta informació ix ben reflectida en la versió digital del Levante de hui. En definitiva un dia de satisfacció davant l’enorme èxit de la manifestació d’ahir. Mal dia per a alguns, els manipuladors i els que volen dur l’ensenyament públic a la indigència i la indignitat. S’han trobat en una comunitat educativa que diu prou. La protesta cívica s’hauria d’estendre a la penúria de la sanitat, els serveis socials, l’àmbit de la discapacitat… Amb Camps som líders en desocupació (superem el 12%, deute gràcies a l’economia especulativa i balafiadora dels recursos) i som campions en mediocritat provincianisme i manipulació.I dit tot açò vull sumar-me a l’homenatge que estos dies ha fet el Festival Inquiet a Joan Monleon. Anit -en rebre l’homenatge a Picassent- va tornar a demostrar que és un artista complet. El seu discurs va tenir moments delirants, com quan comentava el sainet en què s’ha convertit la Copa de l’Amèrica: “una obra hereva de Bernat i Baldoví, ja que encara no sabem quin vaixell ha guanyat i allà estan a Nova York barallant-se al tribunals”- va dir. Monleon és com apareixia al cartell de la pel·lícula El Virgo de Visanteta, “un artista no apte per a miops d’ànima, estrets de cervell i devots de la tristor”. La meua enhorabona a Monelon i a la gent de l’Inquiet.