dimarts 3 de març de 2009

De la Isabel Clara Simó



La democràcia a l’espanyola ha tornat a treure el nas: no sols han jugat amb cartes marcades a Euskadi, eliminant partits (a Alemanya intenten eliminar el partit nazi i no troben escletxes legals), sinó que, tot i no haver guanyat, veurem Patxi López (que no sap ni l’euskera) de lehendakari, que es veu que és el seu somni. I per a tal comesa s’aliarà amb els seus pitjors enemics –empresa a la qual estan sempre a punt, perquè antes roja que rota–, el PP, per espanyolitzar Euskadi.
Els efectes d’aquesta doble trampa, d’aquesta reconquista, on espero que en López sí que s’hagi canviat la roba interior i no com en temps de la reina catòlica, són també dobles: per una banda, oh màgia potàgia!, la corrupció pepera desapareixerà de l’escenari polític, i els corruptes continuaran a la seva, perquè el PP no sols canviarà els termes de l’oposició al Congrés, sinó que cobrarà cars els seus vots a Euskadi. I els ciutadans ens quedarem a l’escapça, i el jutge Garzón dirà que necessita repòs, i l’Esperança Aguirre tornarà a vestir-se de chula madrilenya, que li escau d’allò més.
Però hi ha un segon efecte: la política de sumes i restes serveix per ocupar seient, però no per governar. I López tindrà els abertzales, diguin el que diguin els jutges, en el cos social, i tindrà la majoria dels ciutadans mirant-lo amb enorme suspicàcia. I costa governar d’aquesta manera.
Ara bé: podria ser que l’objectiu de Madrid i d’en López sigui canviar l’Estatut basc i renunciar al concert econòmic. Ho dic perquè López, que es diu demòcrata, va dir per televisió que “la sociedad vasca tiene que volver a la buena senda”. Que és l’espanyola. Un demòcrata dient què ha de pensar la gent. Doncs ho té cru. Quin cap de setmana!

0 comentaris: