Espanya per damunt de tot....

El pitjor que podia passar als bascos ja s'ha consumat. El bipartidisme PPSOE torna a fer una demostració de com tanquen files quan els interessa davant les minories 'anti-Madrid', tot i que després al parlament espanyol es porten com el gat i el ratolí. Uns partits històricament enfrontats, ara governaran junts el País Basc. Com aplegaran a acords que suposen per a un dels dos partits, anar contra la seua ideologia d'esquerres o de dretes, segons el cas?. Estaran d'acord en assumptes que a Madrid els porten de cap?, quina imatge donaran llavors a la resta de l'Estat ?, quines conseqüències patiran o patirem tots plegats per la incoherència d'una estratègia de govern contradictòria amb la resta de comunitats?.
Ací al País Valencià, nosaltres els del BLOC hem d'estar constantment donant explicacions de per què pactem amb aquests o amb aquells per tal de fer les alcaldies d'un color o d'un altre. I llavors si, tothom s'escandalitza, fins i tot la premsa fa dels acords, 'pactes amb el dimoni'. I a nosaltres, que gairebé sempre quedem com la part dolenta de l'assumpte ens toca fer els respectius aclariments del per què fem el que fem.
Prejudicis instal·lats en les ments desinformades són el fruit d'anys i anys de pèrdua de la nostra consciència de País i de fet diferenciador amb la resta de pobles de l'estat. Hem passat a formar part d'aquesta Espanya que porta tres-cents anys dient-nos que abans de tot som espanyols i després, qui vullga, valencià com una particularitat menor i sempre per baix de l'espanyol, d'espanya, la gran de les dretes, o la gloriosa de les esquerres. Tan m'hi fa. El que realment es greu, és que allò que ha passat al País Basc no siga motiu veritable d'emprenyament per part de la ciutadania que abans de quedar perplex de vore el que està succeint, ho justifiquen per tal de fotre fora a un partit nacionalista, el basc en aquest cas.
Llàstima de poble basc, ja vorem com queda tot açò, ací a la nostra terra, ja ho vegeu, pèrdua d'identitat, de valors culturals que n'han esdevingut totalment espanyolistes, de símbols també per què no, i el que n'és més greu, que de moment ens salva la llengua, tot i que no sabem fins a quan....

Trista realitat...

Cada vegada que hi ha un lliurament de premis per la defensa i promoció de la cultura catalana en qualsevol de les terres 'desacomplexades', dóna goig comprovar com el primer que es fa són les pertinents salutacions entre els territoris que comparteixen aquesta consciència del que és propi d'una nació.
Es feliciten per l'oportunitat de poder veure per les diferents televisions el dit esdeveniment. Els catalans donen gràcies als mallorquins i andorrans, així com els andorrans i aquests últims, ses illes, fan el mateix amb el catalans. Uns tenen els 'Premis Carlemany', uns altres els 'Premis 31 de Decembre', i els catalans entre d'altres els 'Premis Nacionals de Cultura'.
Tots plegats, sense complexes compartixen un consciència nacional cultural, de reconegut arrel català.
I nosaltres?, és frustrant vore com nosaltres ens quedem fora, i per voluntat pròpia. Per una politització de la cultura que ha fet de l'anticatalanisme bandera de la defensa 'nacional valencià'. Em costa explicar-me com la societat valenciana d'arrel català, és a dir, tots els Gisberts, Fusters, Llorens, Llòpis, Savals, i demés cognoms que tenim ací al País Valencià, no se n'adonen que el seu anticatalanisme és raonablement insostenible. No pot ser dir que no som de cultura catalana quan ens anomenem amb els mateixos cognoms i parlem la mateixa llengua. Valencians?, i tant que si!, qui ha dit que els mallorquins no siguen Balears o els del nord no siguen Andorrans?, això està claríssim, però el que no es pot negar és que hi hagué un dia en què tots vàrem conviure dins d'un mateix sentiment hegemònic d'agermanament entre els nostres pobles. Negar això és una bogeria, o m'ho sembla a mi només?. Fins i tot, les nostres administracions i les nostres corts compartien l'idioma fins que un dia per coses de la vida, la casualitat va voler que entraren a les nostres institucions els Trastamara, que foren els primers que començaren a imposar el castellà en la nostra administració. Molt a plogut des de llavors, i continua plovent, i nosaltres continuem perdent el que ens és propi. Canals com TV3 o IB3 amb emissions íntegres en la llengua pròpia, queden infinitament incomparables amb el nostre Canal9. Millor haguera estat vendre'ls el Punt2 que aquest si, sembla prou més compromés.
No parlaré ara de la realitat social valenciana i la seua pluralitat amb la que no tinc cap problema. No va per ahí la cosa, la territorialitat del País Valencià està clara i ho ha estat sempre. Som un País format per diverses realitats, però dins d'aquestes estem els de nació catalana. Els que saludem dient-nos bon dia, els que la mare ens cantava non-nes i no 'nanas' o els que diuen cama a la 'pierna' i llit a la 'cama'. I això passa aquí, a Ses Illes, Catalunya o Andorra, agrade més a la classe política o no, eixa és la nostra realitat, com ho és la punyetera malaventura que van tindre els que un dia posaren la llavor de l'anticatalanisme i hui dia ha fet un mal per molts anys irreparable. Agra realitat la valenciana. Com ja va dir el nostre savi per excel·lència, 'o ens retrobem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble', Joan Fuster i Ortells.

Navegador d'Internet configurat en català

Òscar del Pozo Triscon, actualment enginyer de Google a Irlanda, i antic col·laborador de Softcatalà, ens va fer saber la importància de tenir el navegador configurat en català, durant la celebració del 10è aniversari de Softcatalà, el passat divendres 3 d'octubre al Museu d'Història de Catalunya.
Ens va explicar que l'any passat a Google van engegar una iniciativa per oferir els seus productes més populars en les 40 llengües més parlades a internet; el català va entrar-hi però molt just. Un dels criteris que fan servir per a Google per saber quin és l'idioma preferit dels usuaris és l'idioma configurat al navegador.Per tant, la conclusió és simple: si volem comptar a internet, una de les coses que podem fer i que són 5 minuts és assegurar que l'idioma predeterminat del navegador és el català. Compte, es pot tenir els menús en català i no tenir el català com a llengua predeterminada del navegador.Per assegurar-vos que teniu el català com a llengua predeterminada del navegador cal fer:
- si feu servir l'Internet Explorer:eines > opcions d'Internet > idiomes > afegir > català

Un cop fet això cal posar el català a dalt de tot amb el botó corresponent.-

si feu servir el Firefox versió 3.0.X:
edita > preferències > continguts > llengües > afegir > català-

si teniu la versió 2.X del Firefox:
eines > opcions > contingut > llengües > afegir > català [ca] també cal fer-la pujar fins que sigui a dalt de tot.-

Si teniu el nou Chrome de Google:"Personalitza i controla" > opcions > Intermedi > Canvia la configuració de tipus de lletra i idioma > Idioma > Afegeix (seleccioneu català i poseu-lo en la primera posició si teniu més d'un idioma configurat)

De la Isabel Clara Simó

La democràcia a l’espanyola ha tornat a treure el nas: no sols han jugat amb cartes marcades a Euskadi, eliminant partits (a Alemanya intenten eliminar el partit nazi i no troben escletxes legals), sinó que, tot i no haver guanyat, veurem Patxi López (que no sap ni l’euskera) de lehendakari, que es veu que és el seu somni. I per a tal comesa s’aliarà amb els seus pitjors enemics –empresa a la qual estan sempre a punt, perquè antes roja que rota–, el PP, per espanyolitzar Euskadi.
Els efectes d’aquesta doble trampa, d’aquesta reconquista, on espero que en López sí que s’hagi canviat la roba interior i no com en temps de la reina catòlica, són també dobles: per una banda, oh màgia potàgia!, la corrupció pepera desapareixerà de l’escenari polític, i els corruptes continuaran a la seva, perquè el PP no sols canviarà els termes de l’oposició al Congrés, sinó que cobrarà cars els seus vots a Euskadi. I els ciutadans ens quedarem a l’escapça, i el jutge Garzón dirà que necessita repòs, i l’Esperança Aguirre tornarà a vestir-se de chula madrilenya, que li escau d’allò més.
Però hi ha un segon efecte: la política de sumes i restes serveix per ocupar seient, però no per governar. I López tindrà els abertzales, diguin el que diguin els jutges, en el cos social, i tindrà la majoria dels ciutadans mirant-lo amb enorme suspicàcia. I costa governar d’aquesta manera.
Ara bé: podria ser que l’objectiu de Madrid i d’en López sigui canviar l’Estatut basc i renunciar al concert econòmic. Ho dic perquè López, que es diu demòcrata, va dir per televisió que “la sociedad vasca tiene que volver a la buena senda”. Que és l’espanyola. Un demòcrata dient què ha de pensar la gent. Doncs ho té cru. Quin cap de setmana!