L'últim pulmó possible?...

Després d'haver estat aprovat definitivament la construcció del PAI corresponent a la partida de l'Armanello de benidorm, l'últim reducte 'verd' que els quedava, i donar llum verda a l'alçament d'un fum de gratacels, Benidorm ha perdut la possibilitat de crear un pulmó verd tant per a la ciutat com per a la comarca. Mai més tindran a la zona urbana un parc en condicions on poder passar un dia 'al camp' sense eixir de la ciutat.
La Nucia, que encara té moltes més possibilitats reals, ara vol carregar-se el 'captivador' construint un edifici que, per pal·liar el desastre amb paraules boniques, es dirà Centre d'Estudis Mediambientals. Una construcció en mig d'un paratge ara per ara poc cuidat i prou maltractat (llevat del dia de Sant Vicent, es clar!). Una pinnada increïble no tant per la seua particularitat com per ser de les poques que ens queden prop de la mar, dins d'una latitud prudent perquè les persones puguen accedir-hi sense fer excessius trasllats. Un pujol magníficament situat, que si es convertira en un parc natural ple de camins per practicar el senderisme, amb una bona i controlada zona de pic-nic, acampada, i fins i tot amb possibilitat de visitar l'ermita a diari, tot plegat seria en un futur no molt llunyà, un evident espai (qui sap si l'últim) verd i pulmonar dins la nostra zona més immediata. Al més pur estil de les grans ciutats on tenim diversos exemples. El palmerar d'Alacant o d'Elx, però també, el gran 'Retiro' o qualsevol altre de gairebé totes les ciutats modernes. Altea ja s'ha posat a la feina després que el TSJ votara en contra del PAI 'ponts de l'Algar', per tal de fer d'aquesta superfície un lloc protegit on poder gaudir de la natura en estat propi.
La Nucia, que ha estat tractat històricament com uns dels pobles del voltant de Benidorm, ara per ara ja en té deset mil habitants, no pocs si els comparem amb els cinc mil de Polop, un altre poble que només hi resta a dos-cents metres. Si el famós PAI de la serreta finalment isquera endavant, amb les vora quatre mil cases que volen fer en aquest paratge, podríem continuar parlant de La Nucia com un poble pintoresc i particular, o hauríem ja de passar per sempre a dir un poble cosmopolita i prou habitat, per no dir superpoblat?.

Les Festes per la Llengua

"Si el poble valencià es guarda amb amor la seua pròpia identitat, manté la llengua i n'incrementa l'ús com a llengua de comunicació, la pervivència del valencià quedarà assegurada". Aquestes paraules d'Enric valor resumeixen l'esperit de les Trobades d'Escoles en Valencià, el buc insígnia d'Escola Valenciana.
Les Trobades són festes per la llengua, que la nostra entitat realitza cada any en una vintena de comarques del País Valencià. Són actes festius i reivindicatius, que han esdevingut la manifestació popular més important d'estima del valencià i que reuneixen cada any més de 200.000 persones repartides en diferents cites comarcals arreu del País Valencià.
Xiquets i xiquetes, mestres, pares i mares, i gent molt diversa de cada comarca es reuneixen per participar en activitats que van des dels tallers fins als espectacles, passant per exposicions i cercaviles.
Cada any les Festes per la Llengua van encapçalades per un lema i una imatge, que el prestigiós dissenyador Xavier Mariscal plasma en els cartells i en els milers de samarretes que llueix la gent que assisteix a les Trobades.

Enguany les Festes per la Llengua compleixen 24 anys. El lema de les Trobades 2009 vol transmetre un missatge ben clar: El VALENCIÀ ÉS TEU, és la força i la dolçor afectiva que ens uneix, és el vehicle de convivència que hem d'oferir a tots els valencians i valencianes de la nostra terra que volem neta i sostenible. Hem de continuar insistint en què el valencià ha de ser llengua d'acollida, d'integració, de solidaritat i d'esperança. El valencià és la llengua base d'aprenentatge per a una educació plurilingüe. La imatge de les Trobades ha estat dissenyat un any més per Xavier Mariscal.
Aquest any l'eix temàtic de les Trobades és la promoció de la lectura en valencià. Amb aquest objectiu i en col•laboració amb el Fòrum del Llibre les Trobades es repartiran 200.000 vals d'un euro de descompte per comprar llibres en valencià a l'Espai del Llibre de cada Trobada, on estaran presents editorials, llibreters, il•lustradors, bibliotecaris i escriptors.
Les Trobades 2009 també seran un dels punts de promoció de la campanya d'animació lectora, consistent en 200.000 punts de lectura i díptics amb 10 raons per llegir en valencià.

TROBADA 2009, POLOP DE LA MARINA

22 DE MAIG
19:00h, concentració a l´Ermita i cercavila fins a l´Auditori del Centre Cultural La Pilarica.
19:30h, presentació de la Trobada 2009 de la mà de Paqui Cano. Lliurament dels premis Sambori i guardons als cdntres participants, així com
del premi a la guanyadora del concurs de dibuix. Parlaments. Al llarg de l´acte contarem amb les actuacions del grup de danses El Porxet i del
Grup de Corda Ponoig i, en acabar, se servirà una picadeta.
*En una sala anexa s´exposarà una mostra del treballs presentats al Sambori en la modalitat d´aula de l´Educació Infantil.
23:00h, concert dels grups 121dB, INsemiNACIÓ i Gatxull, a la plaça de la Puríssima.
27 DE MAIG
20:00h, xarrada a càrrec de l´historiadora polopina Empar Gadea Blasco, amb el títol "Jaume I, el significat d´un temps".
29 DE MAIG
19:15h, Jácara Teatre representarà l´obra "el meu amic Bart", a l´Auditori.
30 DE MAIG. TROBADA
17:00H, Concentració a l´Ermita i cercavla fins el lloc de la Trobada, acompanyats per la Bandeta de Polop.
18:00h a 20:00h, tallers i berenar.
20:00h, actuació dels grus de danses El Porxet, de Polop i Centener, de la Vila Joiosa.
21:00h, sopar de cabasset (disposarem de taules i cadires).
22:30h, correfocs amb els Dimonis Enroscats de l´Alcúdia.

Agre-dolç...

Dia 1 de Maig de 2009, la meua germana em telefona a migdia per preguntar-me per on pare, jo li dic que algunes persones hem de lluitar pels drets de tots. De seguida se n'adona del festiu que és i cau en l'evidència d'on estic. A Alacant, en la manifestació 'per un treball digne', no pas pel meu, del que n'estic molt content i que dure..., sinó per tots aquells que ara per ara encara són abusius, degradants i gairebé esclavitzants i sotmesos a empresaris sense escrúpols.
Molta reivindicació amb molta pancarta, però evidentment les exclusives de CC.OO i UGT hegemonitzen la gentada. Molta senyera republicana espanyola i molta també d'uns altres països i col·lectius com el que representa el Gay. Tot plegat molt bonic i per descomptat molt 'progre'. La república espanyola més que cap altra, fins i tot, i açò agrix una mica el meu sentiment personal, la que fora senyera valenciana en temps del republicanisme. La 'quatribarrada' estelada, de roig o de blanc, tant m'hi fa, el cas és que només va estar la meua, en tota la riuada tant sols vaig poder confirmar la meua representació valenciana. De fet, fou aquesta amb la del Bloc, les úniques que hi havien, o com a mínim que vaig poder contemplar.
I no per falta de seguidors, doncs el mateix Rafa Bellido d'Alacant vingué a saludar-me, com una altra persona que no coneixia i que em va preguntar per la bandereta en qüestió.
Tot plegat deixa un missatge clar, defensar l'u de maig no és eixir al carrer a parlar de particularismes, tot i que de particularismes hi havien molts, de totes les sensibilitats d'esquerres i de progrés, menys del nostre, el valencià, d'aquest només hi havia un, el meu. Això sí, com es pot comprovar a la foto, darrere mateix de la primera línia.
Com a mínim, una cosa que m'agrada, el meu xiquet, el primer, de la mà del seu amic, el puny enlairat, si no hi anaven els primers esclataven. Molt bé, agafant bons hàbits...

Després del xafogós espectacle del vídeo turístic que hi ha penjat a la pàgina web de l'ajuntament (llija's l'últim post 'el perfil'), el qual encara el podem veure, principalment per dues raons de pes, es a dir, o aquest episodi tant li fa al consistori, tot ell plegat, o simplement aquest blog és anecdòtic i no transcendix més enllà dels pocs que el lligen.
Tan se val, jo a la meua i amb les meues 'denuncies' simbòliques o no, de més o menys calada.
Com aquesta altra que he vist en una nota informativa, que supose està escrita per algú encarregat en l'ajuntament en la matèria de redacció de documents.
Titulat o no?, coneixedor de la nostra llengua escrita com a mínim a nivell mitjà?, o simplement coneixements bàsics. O, (tant de bo) una simple errada provocat per un acte d'anar a corre-cuïta en un moment determinat d'un matí a la babalà?.

Hi ha molta gent contractada per molts assumptes que a tots interessa, caldria no oblidar que la 'Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'Ús i Ensenyament del Valencià', diu entre altres moltes coses 'Davant la situació diglòssica en què està immersa la major part de la nostra població, consegüent a la situació de sotmetiment del valencià mantinguda durant la història de quasi tres-cents anys, la Generalitat, com a subjecte fonamental en el procés de recuperació de la plena identitat del poble valencià, té el dret i el deure de retornar la nostra llengua a la categoria i el lloc que mereix, acabant amb la situació de deixadesa i deterioració en què es troba. La nostra irregular situació sociolingüística exigeix una actuació legal, que sense tardar acabe amb la postració i propicie l'ús i ensenyament del valencià per tal d'assolir l'equiparació total amb el castellà. '
Així doncs, com a mínim quan escriguen un text de caràcter oficial facen el favor de passar-ho pel Salt, d'aquesta manera se n'adonaran que el mot 'plaç' no existís, al seu lloc escriurem 'termini', com tantes altres, moltíssimes altres paraules és un castellanisme més, fruit d'una contaminació lingüística que dura ja tres segles d'intrusió i empobriment de la llengua autòctona.