Algunes cosetes en poc de temps...

En primer lloc parlaré de Polop que em toca més de prop. Respecte de les eleccions europees setze varen ser els vots que vam traure, jo content donat que no en tenim de col·lectiu i que a més a més com ja he dit eren unes eleccions europees. Si ja ens toca poc les estatals, encara la gent veu més lluny aquestes últimes. Això vol dir que com a mínim al poble n'hi han setze incondicionals que comparteixen la idiologia, el camí, la intenció última del Bloc Nacionalista Valencià, o si més no de Coalició per Europa. A tots quinze, perquè evidentment el que fa setze n'és el meu, a tots gràcies per confiar en el BNV. Al nostres llistats només ix un afiliat al partit a Polop, sóc jo es clar!, però el fet d'haver-hi donat la vostra opció diu molt del que espereu de nosaltres. No estaria gens malament fer un espent de cara al 2011 i fins i tot presentar un llista, amb setze persones hi ha més que suficient.
La Nucia, aquest matí en la faena un company m'ha increpat perquè sap que de tant en tant tracte de fer el que puc pel partit i per la nostra molt estimada Sònia, font inesgotable d'energia faenera, arran d'un rebut que li ha arribat de l'IBI de mil euros!!!, llavors em diu que si estic a l'ajuntament que som tots un lladres!. Es clar, jo li he dit, de primeres tu ets dels que mai van a votar, també dels que si van,voten PP, i per últim dels que mai, mai, votarien Bloc Nacionalista Valencià per definició donat d'on vens. A més a més, preparat perquè fins el 2012 no pararà de pujar. Aleshores que passa?, el Bloc va fer la seua prosta perquè el percentatge de pujada fóra molt menys costos al llarg del temps estimat, però clar es veu que aquestes coses no hi arriben.
Una altra, dotze dies va estar una dona baixant i pujant de Benidorm a la Nucia, a peu!! perquè se li va trencar la moto i pel que es veu no hi ha més autobús que el que va a Guadalest. Es a dir, que passa un de tant en tant. No n'és un cas aïllat i crec que el Bloc també té molt a dir en aquesta qüestió perquè sap molt bé com es pot solucionar.
No vull ni pensar que seria de la Nucia si li donaren a Sònia tots els mitjans dels que disposen la resta de partits per a fer la seua faena. Tan de bo arribés algun dia a l'alcaldia, de faenera com és no tardaria el poble en adornar-se'n del bon canvi que s'hauria fet.
Orxeta, poc a dir, molt bé i molt bon treball, un exemple en les europees. Ah!, i molt atents amb allò de la revisió del PGOU i les fotografies que porten a engany, heu estat molt atents.
Altea, uf, aquestes coses no tenen res de bo, per a ningú, ni els uns ni els altres. Les picabaralles, sobretot si són internes, s'han de solucionar com en la vida mateixa, entre els implicats. No calia que tota la comarca s'assabentés dels vostres desencontres. Encara que passat el filtre popular, allò que quede sera 'matèria prima i neta' i llavors es podrà començar de zero, que tampoc no està gens malament.
En fi, poca cosa més, tot plegat, no se que passa però mentres tothom amb qui parle està fins la 'coroneta' del PP, aquestos vinga a guanyar eleccions rere eleccions i es que aquest País parla molt malgrat que després tot queda en això, en paraules.

L'últim pulmó possible?...

Després d'haver estat aprovat definitivament la construcció del PAI corresponent a la partida de l'Armanello de benidorm, l'últim reducte 'verd' que els quedava, i donar llum verda a l'alçament d'un fum de gratacels, Benidorm ha perdut la possibilitat de crear un pulmó verd tant per a la ciutat com per a la comarca. Mai més tindran a la zona urbana un parc en condicions on poder passar un dia 'al camp' sense eixir de la ciutat.
La Nucia, que encara té moltes més possibilitats reals, ara vol carregar-se el 'captivador' construint un edifici que, per pal·liar el desastre amb paraules boniques, es dirà Centre d'Estudis Mediambientals. Una construcció en mig d'un paratge ara per ara poc cuidat i prou maltractat (llevat del dia de Sant Vicent, es clar!). Una pinnada increïble no tant per la seua particularitat com per ser de les poques que ens queden prop de la mar, dins d'una latitud prudent perquè les persones puguen accedir-hi sense fer excessius trasllats. Un pujol magníficament situat, que si es convertira en un parc natural ple de camins per practicar el senderisme, amb una bona i controlada zona de pic-nic, acampada, i fins i tot amb possibilitat de visitar l'ermita a diari, tot plegat seria en un futur no molt llunyà, un evident espai (qui sap si l'últim) verd i pulmonar dins la nostra zona més immediata. Al més pur estil de les grans ciutats on tenim diversos exemples. El palmerar d'Alacant o d'Elx, però també, el gran 'Retiro' o qualsevol altre de gairebé totes les ciutats modernes. Altea ja s'ha posat a la feina després que el TSJ votara en contra del PAI 'ponts de l'Algar', per tal de fer d'aquesta superfície un lloc protegit on poder gaudir de la natura en estat propi.
La Nucia, que ha estat tractat històricament com uns dels pobles del voltant de Benidorm, ara per ara ja en té deset mil habitants, no pocs si els comparem amb els cinc mil de Polop, un altre poble que només hi resta a dos-cents metres. Si el famós PAI de la serreta finalment isquera endavant, amb les vora quatre mil cases que volen fer en aquest paratge, podríem continuar parlant de La Nucia com un poble pintoresc i particular, o hauríem ja de passar per sempre a dir un poble cosmopolita i prou habitat, per no dir superpoblat?.

Les Festes per la Llengua

"Si el poble valencià es guarda amb amor la seua pròpia identitat, manté la llengua i n'incrementa l'ús com a llengua de comunicació, la pervivència del valencià quedarà assegurada". Aquestes paraules d'Enric valor resumeixen l'esperit de les Trobades d'Escoles en Valencià, el buc insígnia d'Escola Valenciana.
Les Trobades són festes per la llengua, que la nostra entitat realitza cada any en una vintena de comarques del País Valencià. Són actes festius i reivindicatius, que han esdevingut la manifestació popular més important d'estima del valencià i que reuneixen cada any més de 200.000 persones repartides en diferents cites comarcals arreu del País Valencià.
Xiquets i xiquetes, mestres, pares i mares, i gent molt diversa de cada comarca es reuneixen per participar en activitats que van des dels tallers fins als espectacles, passant per exposicions i cercaviles.
Cada any les Festes per la Llengua van encapçalades per un lema i una imatge, que el prestigiós dissenyador Xavier Mariscal plasma en els cartells i en els milers de samarretes que llueix la gent que assisteix a les Trobades.

Enguany les Festes per la Llengua compleixen 24 anys. El lema de les Trobades 2009 vol transmetre un missatge ben clar: El VALENCIÀ ÉS TEU, és la força i la dolçor afectiva que ens uneix, és el vehicle de convivència que hem d'oferir a tots els valencians i valencianes de la nostra terra que volem neta i sostenible. Hem de continuar insistint en què el valencià ha de ser llengua d'acollida, d'integració, de solidaritat i d'esperança. El valencià és la llengua base d'aprenentatge per a una educació plurilingüe. La imatge de les Trobades ha estat dissenyat un any més per Xavier Mariscal.
Aquest any l'eix temàtic de les Trobades és la promoció de la lectura en valencià. Amb aquest objectiu i en col•laboració amb el Fòrum del Llibre les Trobades es repartiran 200.000 vals d'un euro de descompte per comprar llibres en valencià a l'Espai del Llibre de cada Trobada, on estaran presents editorials, llibreters, il•lustradors, bibliotecaris i escriptors.
Les Trobades 2009 també seran un dels punts de promoció de la campanya d'animació lectora, consistent en 200.000 punts de lectura i díptics amb 10 raons per llegir en valencià.

TROBADA 2009, POLOP DE LA MARINA

22 DE MAIG
19:00h, concentració a l´Ermita i cercavila fins a l´Auditori del Centre Cultural La Pilarica.
19:30h, presentació de la Trobada 2009 de la mà de Paqui Cano. Lliurament dels premis Sambori i guardons als cdntres participants, així com
del premi a la guanyadora del concurs de dibuix. Parlaments. Al llarg de l´acte contarem amb les actuacions del grup de danses El Porxet i del
Grup de Corda Ponoig i, en acabar, se servirà una picadeta.
*En una sala anexa s´exposarà una mostra del treballs presentats al Sambori en la modalitat d´aula de l´Educació Infantil.
23:00h, concert dels grups 121dB, INsemiNACIÓ i Gatxull, a la plaça de la Puríssima.
27 DE MAIG
20:00h, xarrada a càrrec de l´historiadora polopina Empar Gadea Blasco, amb el títol "Jaume I, el significat d´un temps".
29 DE MAIG
19:15h, Jácara Teatre representarà l´obra "el meu amic Bart", a l´Auditori.
30 DE MAIG. TROBADA
17:00H, Concentració a l´Ermita i cercavla fins el lloc de la Trobada, acompanyats per la Bandeta de Polop.
18:00h a 20:00h, tallers i berenar.
20:00h, actuació dels grus de danses El Porxet, de Polop i Centener, de la Vila Joiosa.
21:00h, sopar de cabasset (disposarem de taules i cadires).
22:30h, correfocs amb els Dimonis Enroscats de l´Alcúdia.

Agre-dolç...

Dia 1 de Maig de 2009, la meua germana em telefona a migdia per preguntar-me per on pare, jo li dic que algunes persones hem de lluitar pels drets de tots. De seguida se n'adona del festiu que és i cau en l'evidència d'on estic. A Alacant, en la manifestació 'per un treball digne', no pas pel meu, del que n'estic molt content i que dure..., sinó per tots aquells que ara per ara encara són abusius, degradants i gairebé esclavitzants i sotmesos a empresaris sense escrúpols.
Molta reivindicació amb molta pancarta, però evidentment les exclusives de CC.OO i UGT hegemonitzen la gentada. Molta senyera republicana espanyola i molta també d'uns altres països i col·lectius com el que representa el Gay. Tot plegat molt bonic i per descomptat molt 'progre'. La república espanyola més que cap altra, fins i tot, i açò agrix una mica el meu sentiment personal, la que fora senyera valenciana en temps del republicanisme. La 'quatribarrada' estelada, de roig o de blanc, tant m'hi fa, el cas és que només va estar la meua, en tota la riuada tant sols vaig poder confirmar la meua representació valenciana. De fet, fou aquesta amb la del Bloc, les úniques que hi havien, o com a mínim que vaig poder contemplar.
I no per falta de seguidors, doncs el mateix Rafa Bellido d'Alacant vingué a saludar-me, com una altra persona que no coneixia i que em va preguntar per la bandereta en qüestió.
Tot plegat deixa un missatge clar, defensar l'u de maig no és eixir al carrer a parlar de particularismes, tot i que de particularismes hi havien molts, de totes les sensibilitats d'esquerres i de progrés, menys del nostre, el valencià, d'aquest només hi havia un, el meu. Això sí, com es pot comprovar a la foto, darrere mateix de la primera línia.
Com a mínim, una cosa que m'agrada, el meu xiquet, el primer, de la mà del seu amic, el puny enlairat, si no hi anaven els primers esclataven. Molt bé, agafant bons hàbits...

Després del xafogós espectacle del vídeo turístic que hi ha penjat a la pàgina web de l'ajuntament (llija's l'últim post 'el perfil'), el qual encara el podem veure, principalment per dues raons de pes, es a dir, o aquest episodi tant li fa al consistori, tot ell plegat, o simplement aquest blog és anecdòtic i no transcendix més enllà dels pocs que el lligen.
Tan se val, jo a la meua i amb les meues 'denuncies' simbòliques o no, de més o menys calada.
Com aquesta altra que he vist en una nota informativa, que supose està escrita per algú encarregat en l'ajuntament en la matèria de redacció de documents.
Titulat o no?, coneixedor de la nostra llengua escrita com a mínim a nivell mitjà?, o simplement coneixements bàsics. O, (tant de bo) una simple errada provocat per un acte d'anar a corre-cuïta en un moment determinat d'un matí a la babalà?.

Hi ha molta gent contractada per molts assumptes que a tots interessa, caldria no oblidar que la 'Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'Ús i Ensenyament del Valencià', diu entre altres moltes coses 'Davant la situació diglòssica en què està immersa la major part de la nostra població, consegüent a la situació de sotmetiment del valencià mantinguda durant la història de quasi tres-cents anys, la Generalitat, com a subjecte fonamental en el procés de recuperació de la plena identitat del poble valencià, té el dret i el deure de retornar la nostra llengua a la categoria i el lloc que mereix, acabant amb la situació de deixadesa i deterioració en què es troba. La nostra irregular situació sociolingüística exigeix una actuació legal, que sense tardar acabe amb la postració i propicie l'ús i ensenyament del valencià per tal d'assolir l'equiparació total amb el castellà. '
Així doncs, com a mínim quan escriguen un text de caràcter oficial facen el favor de passar-ho pel Salt, d'aquesta manera se n'adonaran que el mot 'plaç' no existís, al seu lloc escriurem 'termini', com tantes altres, moltíssimes altres paraules és un castellanisme més, fruit d'una contaminació lingüística que dura ja tres segles d'intrusió i empobriment de la llengua autòctona.

El Perfil....

Si férem una mena d'estudi sobre les qualitats que fan que els pobles tinguen representació nacionalista, ens trobaríem amb una contradicció, per què a Polop no hi ha un partit com el Bloc.
Per una banda i fent una volteta pel barri antic, et trobes que els carrers gairebé tots estan retolats en valencià, estrets i desordenats, típic dels pobles on els xicotets negocis solien ser la part de baix dels mateixos habitatges dels amos i dels quals encara hui podem fer servir, tals com el restaurant 'ma cuina', o l''Autoservici ca pepica', com la taverna 'l'Anxova', així com podem llegir 'Plaça de la Puríssima', 'Carrer San Josep', quin poble valencià no té aquest carrer?, també veiem el 'Carrer nou' i una altra plaça, 'La del Peix', tots plegats evidencien l'hegemonia de la nostra llengua i dels seus habitants. Però inclús en la part més moderna, que no precisament nova, trobem carrers tan emblemàtics com el 'Nou d'Octubre', carrer de 'L'era', o carrer 'Sant Pere', i negocis com el Pub 'El lloc' entre d'altres.
Llavors, que passa a Polop?, per què eixe auto odi sobre el nostre taranna?, que no es pregunten els seus ciutadans per què som con som el valencians en general i el polopins en particular?. Ningú pensa que encara hi ha molta riquesa privativa del poble per defensar en contra de les polítiques estatals que a poc a poc estan convertint-nos en un territori espanyol, que no valencià on la nostra història siga també la història d'Espanya?.
Doncs mentres rumiava aquestes preguntes, aquest matí he descobert un vídeo que m'ha deixat totalment perplex i atònit. Està a la pàgina web de l'ajuntament, web que només es pot llegir en castellà, en un consistori on la gent no el parla!. Hi ha un apartat on es pot veure aquesta gravació, animant la gent de fora a passar-s'hi i gaudir dels seus carrers i la seua població. Doncs bé, a banda de ser una projecció mediocre de continguts típics i tòpics, el més greu de tot plegat el veiem ja, al mateix començament on la presentadora ens amolla, fent una mica d'introducció històrica, que el castell fou conquerit per Felip II en nom dels cristians. I es queda tan ampla!!. Felip II!!!, que és del 1527, castellà que no espanyol, o com a mínim no de L'espanya política i territorial que ens han ficat al cap des dels reis catòlics el 1492, com si ja tot fos la 'grande i libre'. Ací el Felip no 'toca pilota', no té res a veure amb nosaltres.
I que passa amb la memòria del Jaume I, de Beltran Belpuig, o el 1290 amb el nostre Bernat de Sarrià?. Aquestes primeres paraules de la presentadora són un insult a la memòria privativa del poble. I els partits de l'oposició, no tenen res a dir?, tothom n'està d'acord amb aquest atemptat als nostres avantpassats?.
Després ix l'alcalde amb un castellà ridiculitzat per un accent evidentment valencià per acabar d'adobar-ho. Anem a vore, si vosté es valencià fins la medul·la, si mai no parla el castellà dins el seu cercle més íntim, si es veu de lluny l'accent quan la canvia, aleshores per què?, per què eixa obsessió pel castellà i per l'auto odi a allò que és nostre de veritat?, quin bé fa fent el vídeo en castellà?. El mateix que la web, encara que és més comprensible per la gent que ve de fora i no en sap llegir la nostra llengua, però el vídeo?, a sant de què ho ha de fer en una altra parla que no la seua i la del seu poble?.
Clar que veient aquestes coses, un deixa de preguntar-se com és possible que tenint un perfill quasi perfecte, a Polop no hi haja un partit nacionalista, i és que, i al·ludint com sempre faig al nostre 'heroi' particular, el Fuster, una vegada més, quan deia 'la política que no siga feta per nosaltres, serà feta contra nosaltres'. I aquesta n'és la conseqüència. Un poble amb identitat pròpia, que a poc a poc està sent substituïda per la identitat d'uns altres.

Espanya per damunt de tot....

El pitjor que podia passar als bascos ja s'ha consumat. El bipartidisme PPSOE torna a fer una demostració de com tanquen files quan els interessa davant les minories 'anti-Madrid', tot i que després al parlament espanyol es porten com el gat i el ratolí. Uns partits històricament enfrontats, ara governaran junts el País Basc. Com aplegaran a acords que suposen per a un dels dos partits, anar contra la seua ideologia d'esquerres o de dretes, segons el cas?. Estaran d'acord en assumptes que a Madrid els porten de cap?, quina imatge donaran llavors a la resta de l'Estat ?, quines conseqüències patiran o patirem tots plegats per la incoherència d'una estratègia de govern contradictòria amb la resta de comunitats?.
Ací al País Valencià, nosaltres els del BLOC hem d'estar constantment donant explicacions de per què pactem amb aquests o amb aquells per tal de fer les alcaldies d'un color o d'un altre. I llavors si, tothom s'escandalitza, fins i tot la premsa fa dels acords, 'pactes amb el dimoni'. I a nosaltres, que gairebé sempre quedem com la part dolenta de l'assumpte ens toca fer els respectius aclariments del per què fem el que fem.
Prejudicis instal·lats en les ments desinformades són el fruit d'anys i anys de pèrdua de la nostra consciència de País i de fet diferenciador amb la resta de pobles de l'estat. Hem passat a formar part d'aquesta Espanya que porta tres-cents anys dient-nos que abans de tot som espanyols i després, qui vullga, valencià com una particularitat menor i sempre per baix de l'espanyol, d'espanya, la gran de les dretes, o la gloriosa de les esquerres. Tan m'hi fa. El que realment es greu, és que allò que ha passat al País Basc no siga motiu veritable d'emprenyament per part de la ciutadania que abans de quedar perplex de vore el que està succeint, ho justifiquen per tal de fotre fora a un partit nacionalista, el basc en aquest cas.
Llàstima de poble basc, ja vorem com queda tot açò, ací a la nostra terra, ja ho vegeu, pèrdua d'identitat, de valors culturals que n'han esdevingut totalment espanyolistes, de símbols també per què no, i el que n'és més greu, que de moment ens salva la llengua, tot i que no sabem fins a quan....

Trista realitat...

Cada vegada que hi ha un lliurament de premis per la defensa i promoció de la cultura catalana en qualsevol de les terres 'desacomplexades', dóna goig comprovar com el primer que es fa són les pertinents salutacions entre els territoris que comparteixen aquesta consciència del que és propi d'una nació.
Es feliciten per l'oportunitat de poder veure per les diferents televisions el dit esdeveniment. Els catalans donen gràcies als mallorquins i andorrans, així com els andorrans i aquests últims, ses illes, fan el mateix amb el catalans. Uns tenen els 'Premis Carlemany', uns altres els 'Premis 31 de Decembre', i els catalans entre d'altres els 'Premis Nacionals de Cultura'.
Tots plegats, sense complexes compartixen un consciència nacional cultural, de reconegut arrel català.
I nosaltres?, és frustrant vore com nosaltres ens quedem fora, i per voluntat pròpia. Per una politització de la cultura que ha fet de l'anticatalanisme bandera de la defensa 'nacional valencià'. Em costa explicar-me com la societat valenciana d'arrel català, és a dir, tots els Gisberts, Fusters, Llorens, Llòpis, Savals, i demés cognoms que tenim ací al País Valencià, no se n'adonen que el seu anticatalanisme és raonablement insostenible. No pot ser dir que no som de cultura catalana quan ens anomenem amb els mateixos cognoms i parlem la mateixa llengua. Valencians?, i tant que si!, qui ha dit que els mallorquins no siguen Balears o els del nord no siguen Andorrans?, això està claríssim, però el que no es pot negar és que hi hagué un dia en què tots vàrem conviure dins d'un mateix sentiment hegemònic d'agermanament entre els nostres pobles. Negar això és una bogeria, o m'ho sembla a mi només?. Fins i tot, les nostres administracions i les nostres corts compartien l'idioma fins que un dia per coses de la vida, la casualitat va voler que entraren a les nostres institucions els Trastamara, que foren els primers que començaren a imposar el castellà en la nostra administració. Molt a plogut des de llavors, i continua plovent, i nosaltres continuem perdent el que ens és propi. Canals com TV3 o IB3 amb emissions íntegres en la llengua pròpia, queden infinitament incomparables amb el nostre Canal9. Millor haguera estat vendre'ls el Punt2 que aquest si, sembla prou més compromés.
No parlaré ara de la realitat social valenciana i la seua pluralitat amb la que no tinc cap problema. No va per ahí la cosa, la territorialitat del País Valencià està clara i ho ha estat sempre. Som un País format per diverses realitats, però dins d'aquestes estem els de nació catalana. Els que saludem dient-nos bon dia, els que la mare ens cantava non-nes i no 'nanas' o els que diuen cama a la 'pierna' i llit a la 'cama'. I això passa aquí, a Ses Illes, Catalunya o Andorra, agrade més a la classe política o no, eixa és la nostra realitat, com ho és la punyetera malaventura que van tindre els que un dia posaren la llavor de l'anticatalanisme i hui dia ha fet un mal per molts anys irreparable. Agra realitat la valenciana. Com ja va dir el nostre savi per excel·lència, 'o ens retrobem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble', Joan Fuster i Ortells.

Navegador d'Internet configurat en català

Òscar del Pozo Triscon, actualment enginyer de Google a Irlanda, i antic col·laborador de Softcatalà, ens va fer saber la importància de tenir el navegador configurat en català, durant la celebració del 10è aniversari de Softcatalà, el passat divendres 3 d'octubre al Museu d'Història de Catalunya.
Ens va explicar que l'any passat a Google van engegar una iniciativa per oferir els seus productes més populars en les 40 llengües més parlades a internet; el català va entrar-hi però molt just. Un dels criteris que fan servir per a Google per saber quin és l'idioma preferit dels usuaris és l'idioma configurat al navegador.Per tant, la conclusió és simple: si volem comptar a internet, una de les coses que podem fer i que són 5 minuts és assegurar que l'idioma predeterminat del navegador és el català. Compte, es pot tenir els menús en català i no tenir el català com a llengua predeterminada del navegador.Per assegurar-vos que teniu el català com a llengua predeterminada del navegador cal fer:
- si feu servir l'Internet Explorer:eines > opcions d'Internet > idiomes > afegir > català

Un cop fet això cal posar el català a dalt de tot amb el botó corresponent.-

si feu servir el Firefox versió 3.0.X:
edita > preferències > continguts > llengües > afegir > català-

si teniu la versió 2.X del Firefox:
eines > opcions > contingut > llengües > afegir > català [ca] també cal fer-la pujar fins que sigui a dalt de tot.-

Si teniu el nou Chrome de Google:"Personalitza i controla" > opcions > Intermedi > Canvia la configuració de tipus de lletra i idioma > Idioma > Afegeix (seleccioneu català i poseu-lo en la primera posició si teniu més d'un idioma configurat)

De la Isabel Clara Simó

La democràcia a l’espanyola ha tornat a treure el nas: no sols han jugat amb cartes marcades a Euskadi, eliminant partits (a Alemanya intenten eliminar el partit nazi i no troben escletxes legals), sinó que, tot i no haver guanyat, veurem Patxi López (que no sap ni l’euskera) de lehendakari, que es veu que és el seu somni. I per a tal comesa s’aliarà amb els seus pitjors enemics –empresa a la qual estan sempre a punt, perquè antes roja que rota–, el PP, per espanyolitzar Euskadi.
Els efectes d’aquesta doble trampa, d’aquesta reconquista, on espero que en López sí que s’hagi canviat la roba interior i no com en temps de la reina catòlica, són també dobles: per una banda, oh màgia potàgia!, la corrupció pepera desapareixerà de l’escenari polític, i els corruptes continuaran a la seva, perquè el PP no sols canviarà els termes de l’oposició al Congrés, sinó que cobrarà cars els seus vots a Euskadi. I els ciutadans ens quedarem a l’escapça, i el jutge Garzón dirà que necessita repòs, i l’Esperança Aguirre tornarà a vestir-se de chula madrilenya, que li escau d’allò més.
Però hi ha un segon efecte: la política de sumes i restes serveix per ocupar seient, però no per governar. I López tindrà els abertzales, diguin el que diguin els jutges, en el cos social, i tindrà la majoria dels ciutadans mirant-lo amb enorme suspicàcia. I costa governar d’aquesta manera.
Ara bé: podria ser que l’objectiu de Madrid i d’en López sigui canviar l’Estatut basc i renunciar al concert econòmic. Ho dic perquè López, que es diu demòcrata, va dir per televisió que “la sociedad vasca tiene que volver a la buena senda”. Que és l’espanyola. Un demòcrata dient què ha de pensar la gent. Doncs ho té cru. Quin cap de setmana!

Naix, Urbanització i Organització

Bon dia,
Estimats veïns;
Com estem comprovant des que la crisi ha fet apte de presència, els controls i les accions per part del consistori d'aquest poble que ens va rebre amb les mans obertes, està sent molt més insistent i alhora contundent en el fet d'obrir contencions administratives, tals com les multes o sancions per allò que es coneix com "irregularitat urbanística" o obra sense permís. En poques paraules, des que la crisi ha deixat l'ajuntament sense "un duro", a casa no podem ni moure una pedra. Fins i tot, caps de setmana on la policia local està fent visites per tal d'assegurar-se el lliurament de les cartes que a primeres haurien de ser-ne certificades.
Aquest fet està provocant entre la gent més afectada problemes tant a nivell econòmic, com d'espai d'habitatge, com un sentiment de repressió per part de l'equip de govern, que impossibilita l'opció de desenvolupar les nostres cases per tal d'adequar-les a les nostres necessitats, sempre des del respecte al veïnat i a les lleis vigents en matèria d'infraestructures dins d'una urbanització.
A més a més hi ha els qui han estat denunciats i sancionats, com els que no, i dins dels sancionats estan els que després de fer les mateixes obres, exactament iguals, han estat multats amb quanties molt diferents, és a dir, ningú no sap quins criteris s'estan fent servir per decidir els diners que ens costa les penalitzacions que provoquen les nostres "obres sense permís". I pose permís entre cometes perquè s'entenga que en molts casos, aquest s'ha demanat i s'ha pagat, però no ha sigut concedit, i dit de pas no s'han tornat els diners d'un permís rebutjat.
Tot plegat, diversos veïns es pregunten si no es pot fer res al respecte. Si hem d'aguantar, de claudicar, de pagar i callar. Doncs no, tot perdut no el tenim. Per sort, encara que de vegades es qüestione vivim en democràcia i això vol dir que aquest país es governa per mitjà del resultat d'uns vots dipositats a unes urnes, que cada quatre anys tenim el poder de canviar si el vigent no ens convenç. En un Poble com Polop amb vora uns cinc mil habitants, tindre la capacitat de garantir entre uns dos-cents o tres-cents vots, és una particularitat que pot esdevindre en la possibilitat d'assolir, fent política, les nostres reivindicacions des de l'absoluta legalitat i rigor moral i ètic en la defensa dels nostres interessos.
Tot plegat, la idea última d'aquest escrit és el plantejament de la creació d'una Plataforma que reculla a tots els veïns que pel fet de viure en una urbanització, s'estan veient perjudicats per les polítiques gens flexibles que està portant a terme el nostre ajuntament, per tal de recaptar com van dir a l'últim plenari que va tindre lloc al mes de gener i on es presentaven dins els nous pressupostos municipals, la intenció de recaptar, ni més ni menys, la quantitat d'un milió d'euros en sancions urbanístiques. Un milió d'euros!
Estimats veïns, si la unió fa la força, llavors unim-nos i fem força, perquè defensar els nostres interessos hui, serà tindre millor benestar demà. De moment, un embrió d'aquesta idea al que posarem el nom d'"URBANITZACIÓ Y ORGANITZACIÓ", serà plasmada dins un 'blog' que a continuació podeu llegir en l'adreça següent (http://plataformapolop.blogspot.com/) i que per continuar endavant amb la iniciativa, caldrà com a mínim que tinguem compromesos vora dos-centes persones que deixen dins aquesta adreça de correu,(plataformapolop@hotmail.com) el seu nom i el DNI. Tot açò per garantir la viabilitat del projecte i poder anar al consistori amb prou fundament. Si no assolim la quantitat mínima tampoc no tindrem la força suficient per ser decisius en les eleccions. Fins aleshores, ànim i endavant!

El Bloc diu la seua...

El PSOE sap que el BLOC és necessari i imprescindible per a què este partit governe a Burjassot, Vinaròs o Altea, per posar només tres exemples. Com ho va ser a Dénia fins que un trànsfuga del PSOE (insistisc: trànsfuga del PSOE, no d’un altre partit, ni del BLOC) va decidir girar les tornes. No els ho recorde perquè ens ho agraïsquen (la gent del BLOC fem política), sinó perquè siguen conscients, els actuals dirigents del PSOE, que eixa va ser l’aposta estratègica del BLOC en juny del 2007, propiciar acords de progrés i en clau valencianista als ajuntaments valencians, que després calia que es substanciaren en cada ciutat, atentent la realitat política i les relacions polítiques de cadascun d’ells. Aquell acord del BLOC va servir per implementar un cordó sanitari davant l’hegemonia del PP als ajuntaments valencians. De fet, el BLOC garanteix més de 40 alcaldies al PSOE.Eixa és l’aposta que dos anys després la gent del BLOC mantenim intacta i en la qual volem continuar treballant, més enllà dels desencontres puntuals que puguen existir en moment determinats. Ho dic perquè no entenc ni compartisc la dialèctica tremendista i les reaccions desaforades que s’alenten contra nosaltres. Des del BLOC apostem per l’estabilitat dels governs municipals en els que formem part, cosa de la que el PSOE no pot presumir. De fet, cal veure com s’han comportat a Xàbia en els últims anys, fins al punt que el BLOC ha hagut de buscar socis que garantisquen un millor govern.Els càrrecs públics del BLOC som seriosos i no ens deixem impressionar per la pressió sobre l’opinió pública que intenta exercir el PSOE contra nosaltres. Fem el que hem de fer, atentent el nostre programa electoral i el nostre ideari polític. No serà el PSOE qui ens done lliçons sobre coherència en l’actuació pública, perquè és el PSOE qui deia una cosa i ara en fa un altre. El cas de l’urbanisme i l’informe de la Unió Europea n’és l’exemple més palmari. No és el BLOC qui ha canviat d’opinió i ara està al costat del PP. Què en pensa l’exalcaldessa del PSOE de Salem? Pensa que la gent del BLOC som uns mercenaris? O ho és el seu secretari general? Per què tanta indulgència amb el PSOE i tant poca amb nosaltres? Per què no ens resignem a complir el paper d’escolanets? Per què eixe doble discurs del PSOE? Si li donem l’alcaldia en Simat, som d’esquerres. Si li la donem al PP en Salem, som de dretes. Des del BLOC demanem seriositat. I més a un partit que pacta amb el PP l’Estatut o, fins i tot, la caducitat del transvasament Tajo-Segura.El BLOC és la tercera força valenciana. En l’àmbit municipal fa molts anys que ho som i elecció rere elecció ens reafirmem i creixem. Fa molts anys que el PSOE no té més relació política amb el BLOC que el desencontre permanent. Mentre nosaltres li garantim més de 40 alcaldies, el PSOE de Gandia prefereix pactar amb Fernando Mut, exmilitant del PP, i no amb el BLOC. Ens han vist a la gent del BLOC dir-li a Orengo que és un mercenari? L’alcalde de Silla prefereix pactar amb una trànsfuga del PP i no amb el regidor del BLOC. Què li anem a fer?La gent del BLOC té com a guia la projecció de polítiques de progrés (transparència, austeritat, suport a l’economia productiva, urbanisme de consens…), polítiques que al remat son valencianistes, perquè defensem el nostre territori i la nostra identitat. Tota acció política dels regidors i diputats del BLOC s’emmarca en esta línia de treball. Fins i tot, les mocions de censura. Ha hagut de ser un alcalde del BLOC el qui haja valencianitzat el nom de Calp, ciutat que acollirà la Nit de l’Escola Valenciana. És l’alcalde de Xàbia, del BLOC, qui està impedint la construcció d’un nou port esportiu que constituiria un nou atemptat contra el medi ambient. No ho fa el PSOE. Ho fa el BLOC. De fet, no és el BLOC qui pacta amb Ripoll en la Diputació d’Alacant a canvi de conservar l’alcaldia d’Elx.En política, tots som esclaus de la nostra acció política. La gent del BLOC n’estem orgullosos de la nostra. Que s’ho facen vore els qui ens acusen de mercenaris i pensen en el preu de mantindre l’alcaldia d’Elx, la de Gandia o què es pregunten si paga la pena dir que l’urbanisme de Francisco Camps o la política de grans events és la més adequada. El BLOC està on sempre ha estat. No sé si el PSOE pot dir el mateix.

Una altra realitat...

L'ajuntament de la Nucia a conclòs durant els últims sis anys una aposta clara per l'educació d'aquest municipi amb l'obertura el passat set de gener de la segona escola d'infantil i primaria del poble. En total han estat 28,4 milions d'euros repartits, tots, en les infraestructures següents:
Institut de La Nucia de E.S.O. i Batxillerat (7 milions € 2005)
Col·legi Públic Sant Rafel (1 milió € 2002)
Ampliacions del C.P. Sant Rafel (1 milió € 2004 i2005)
Parking escolar Rotes (600 mil € 2005)
Compra de 40.000 m2 de sol per a Centres Educatius en la partida de Rotes (631.000)
Escola Infantil el Bressol (1.5 milions € 2006)
Seu Escola Permanent d'Alumnes (600.000€ 2006)
Seu Universitària (1.5 milions € 2007)
Escola d'Oficis (1 milió € 2006)
Col·legi núm.2 (8 milions € 2009)
Tot plegat fa que d'ara endavant l'escolarització dels fills dels nuciers estiga garantida des del primer any de vida del nen, fins als divuit. Es a dir, que no li caldrà desplaçar-se a altres localitats fins que no arribe, ja amb la majoria d'edat, a la Universitat.
Amb estes dades sobren els comentaris de la realitat del nostre poble, ací a Polop. Tot i que segons els cens oficial publicat recentment, la diferència de població és evident i aclaparadora, 17.000 habitants de la Nucia i gairebé 5000 de Polop, el que hem de valorar és que, per posar un exemple i parlant de la nova segona escola amb un cost de vuit milions d'euros, 7.5 són invertits directament per la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, la resta 0.5 milions, l'ha tocat a l'ajuntament.

Les preguntes són evidents, que s'està fent malament ací per que la nostra realitat siga la que és?, on no estem anant-hi a evidenciar l'abandó a la que ens té la Conselleria?, després de totes les gestions que ja s'han fet, ¿quin és el següent esglaó al que s'ha de dirigir el responsable del consistori actual, per a fer realitat d'una vegada per totes el nou col·legi?, al cap i a la fi, que dimonis hem de fer perquè allà on toque, algú s'hi pose a la faena i ens reconega com a poble precari en infraestructures educatives?.

Un BLOC de competició...

Bé, ara que he acabat de llegir tota la ponència del que serà el Ve congrés del BLOC, puc dir la meua amb 'coneixement de causa', encara que tampoc no me l'he estudiada. Així i tot, puc assegurar que m'he fet una imatge global d'allò que s'intenta assolir amb el nou text que regirà, en la mesura que les esmenes es comporten, el futur del partit.
Al principi he de confessar que em vaig sentir un poc decebut amb tot allò dels símbols i el reconeixement d'un País Valencià diferent del que ens il·lustrava el sempre ben valorat Fuster. Però una vegada superat aquest inici, s'enceta un camí nou, perquè utilitzant un símil infraestructural, el que el text fa, és dirigir la política nostra cap el mateix lloc que ho ha fet sempre, però utilitzant l'autopista i no pas la carretera nacional. Però no només fa servir l'Ap7, sinó que a més a més fidel al seu cotxe, s'ha quedat amb el xassís d'aquest i gairebé tota la resta de les peces les ha retocades o canviades per unes altres totalment modernitzades i d'última generació.
Ara podem parlar d'un Bloc preparat per a enfrontar-se a qualsevol nivell de participació electoral. Ara tenim un partit que, entre altres moltes coses, pot anar amb la cara ben alta a la valència castellà i dir-los sincerament que el Bloc també és un partit per a ells, que vinguen i que participen en la construcció del nostre espai polític, del nostre país. Tots plegats, ara, podem anar pel mateix carril, podem sumar.
Tots parlen dels símbols com si els anara la vida, però no parlen del que hi diu al dret d'una mort digna, l'avortament, la gent jove, les drogues, els problemes del carrer pels que ens reclamen solucions immediates, abans no ens encarreguem d'altres afers més itel·lectuals que a priori no ens afecta en el dia a dia. Parlar valencià o català és molt important, però decidir sobre que fer en sanitat, educació, dependència, infraestructures, ho és més per a molta gent no bilingüe que tant els fa com es diga la nostra llengua i tanmateix se sent tant valencià com qualsevol altre. 'Català?, doncs català, cap problema, però això si, que no hi haja d'esperar més per un tac o una ressonància, que ja fa mesos'.
El nou partit que ens brinda aquesta ponència és l'oportunitat crucial de fer un bot, com diu la narració, quantitatiu i qualitatiu. La barrera del 5% ha de ser una anècdota del passat. Però no ho assolirem si les esmenes a la totalitat ixen endavant. Les cartes estan damunt la taula, ara toca jugar-les de la millor manera. Qui guanye haurà de ser responsable dels seus actes. És un text molt valent, és modern, és de competició, endavant!

Entrevista a Enric Morera, 5é Congrés del Bloc !

http://www.youtube.com/watch?v=XvIX-3N3R9E

ARRANCA EL CINQUÉ CONGRÉS DEL BLOC

Tal i com estipula el Reglament Precongressual i, en el termini marcat, hui la Presidenta de la Comissió Organitzadora del Congrés, Teresa Garcia Muñoz, ha rebut de mans de la Secretària d’Organització del BLOC, Pepa Chesa, el cens oficial de la militància del BLOC amb dret de participació en el Vé Congrés. També ha rebut una còpia dels texos de les dues ponències que seran l’eix del debat del nostre congrés. A principis de la setmana vinent els secretaris i secretàries locals rebran el cens de cada col.lectiu, al qual poden presentar al·legacions fins mitjans del mes de desembre.
En aquest acte de lliurament, Teresa Garcia Muñoz, Presidenta de la COC, ha fet una crida a tots els afiliats i afiliades a la participació “ El V Congrés del BLOC ha de ser una bona oportunitat per a que la nostra organització mostre la seua vitalitat i la seua cultura democràtica. Ara es tracta de participar en un debat obert, franc i efectiu, per a que la nostra organització puga actualitzar els seus postulats i els seus criteris organitzatius. En aquest sentit, faig una crida a totes les companyes i companys del BLOC per a que participen en els debats de les ponències, assumisquen com a propis els treballs congressuals. N’estic ben segura que una vegada més la gent del BLOC serà un model de participació i de comportament democràtic”

1. PONÈNCIA D’INNOVACIÓ ORGANITZATIVA I D’ESTATUTS
Part 1: Innovació Organitzativa (PInnovacioOrganitzativa.pdf)
Part 2: Estatuts (PEstatut.pdf)
2. PONÈNCIA POLÍTICA
Índex (INDEX.pdf)
Presentació (PRESENTACIO.pdf)
Part 1 (PART1.pdf)
Part 2 (PART2.pdf)
Part 3 (PART3.pdf)

Ai, la crisi!!

Sembla que l'últim plenari extraordinari ha donat molt de si, tots dos partits de l'oposició ens han fet un resum prou extens i sense desperdici. Per una banda, els diners, al més pur estil argentí en èpoques del "corralet", l'ajuntament demana préstecs per poder pagar uns altres o per afers que ja haurien d'estar assolits o com a mínim pressupostats i pagats. Tanmateix, continuen sense acabar. Segons el PSOE benidormí, ja saben els calés que vindran de Madrid a 'lluitar contra la crisi'. I dels nostres, que hi sabem res?. Ah no!, que ací com que està el PP al govern, però un moment, a Benidorm també!. Llavors que?, per a quan ens diran molts ens en donen i com anem a gastar-nos-els. Potser en l'escola nova?, he sentit dir que a La Nucia li queda res perquè s'inaugure el nou. Quina enveja!
Clar que com estan les arques supose que abans es preferirà fer altres moltes coses, que no pas pensar en el col·legi que al cap i a la fi ells ja van deixar ara fa un fum d'anys. I els nostres fills?
Amb tot, s'ha d'entendre que la crisi ens afecta tots per igual, des de la gent de carrer com nosaltres, passant pels consistoris i institucions autonòmiques, estatals i fins i tot a nivell global botant de continent en continent. Ara, això si, uns es busquen les castanyes millor que no pas uns altres. Per exemple, molts diners estaríeu disposats a pagar per un pis de lloguer, fins que pensareu que no paga més la pena ficar-se a pagar una hipoteca?, es dir, 500€?, 600€?, ja van bé per viure en un pis que mai serà teu?. Mireu si voleu inclús puc arribar a 1000€ que ja s'apropa prou a la mitjana del valor d'una lletra, a canvi de no ficar-me a pagar durant 30 anys a un banc. Doncs bé, no és estrany que l'empresa Blauverd, que en té tres pisos alquilats en el poble, pague entre 500€ i 600€ per un parell d'aquests, i un tercer, que oh!, casualitat, la factura està emesa a nom de la muller de l'alcalde, i costa 2000 eurazos! mensuals!, 2000€ per un pis de lloguer!!, clar, així també supere jo la crisi.

Mireu, açò passa ja de bogeria i de barra. Si hi haguera dignitat eixiríem al carrer a demanar la dimissió de mig consistori. És increïble, encara que si ho penses bé, no ho és tant.... Feu el favor i deixeu passar als que venen darrere, abans no ens toque demanar almoina per traure l'ajuntament endavant...

Tot fou Polop...

Ahir, amb total claredat, l'il·lustre benidormer Rafael Alemany i doctor en Filologia Catalana, expert en llengua castellà, catedràtic de la universitat d'Alacant, amant i investigador de l'edat mitjana, i un extens currículum, ens va enriquir durant una rapidíssima hora i mitja, en una conferència feta al saló d'actes de l'ajuntament de Benidorm, sobre el naixement com a poble dins la corona d'Aragó d'aquest mateix municipi.
Fou realment interessant, va parlar des que arribà el mateix Jaume I, passant pel senyor de Sarrià i arribant a la senyora Fajardo, que vingué de Múrcia al segle disset per a fer unes de les grans construccions modernes de l'època, amb visió de futur, veient que el problema de Benidorm, havia estat des de sempre, principalment, l'aigua, i per tant, va erigir la primera séquia que baixà des de la muntanya fins al propi terme. Això, sumat al fet en concret de donar 'carta pobla', que no és cap almoina de res, ni és cap gran fet d'esplendidesa, com volen fer-nos creure en les festivitats dels pobles, celebrant el naixement d'aquest document, més al contrari, és com passava a l'època una manera més de traure'n profit a uns terrens que havien sigut atorgats per a ell, i per tant per a traure la major quantitat de guanys, doncs havia de fer aquestes 'cartes pobles', com va fer també la de la Vila, i unes altres, però mai pensant en el benestar dels que per allà vivien, sinó que pensant, com és lògic, en si mateix i en la seua riquesa. Doncs bé, aquests dos fets, podrien dir que foren les dues raons de més pes, perquè hui en dia tinguem la comarca que en tenim.
Però aquest home també va tindre una altra raó per engegar tot aquest camí sense retorn. I era Altea, que com a vila reial, i no pas vila senyorial, com som nosaltres, els pobles de la marina baixa, llevat d'Altea, que la seua carta fou entregada per un mateix rei, (Jaume II crec va dir), i per tant era una altra família la que tenia el poder de governabilitat, i aleshores també com no podia ser d'una altra manera, aquest clan viva enfrontat amb el senyor Sarrià, doncs, construint-ne un Benidorm, evitava l'expansió d'aquest poble, que al seu naixement ni es deia Altea. Però bé, açò ja és un altre assumpte.
Tot plegat, ja tenim el principi de Benidorm, carta pobla del 1325 signada per Bernad de Sarrià, amb uns drets i unes obligacions. Eixa és la primera, després tindríem una altra feta per la mateixa Fajardo, al segle disset, i encara existís una per ahí feta en castellà que no recorde l'any, però ja prou més moderna i de qualitat notarial i bastant diferent del que pensem que són les cartes aquestes primerenques de segles passats.
Mol bé, ara on volia arribar, en un dels punts principals de la carta pobla de Benidorm, diu gairebé literalment, que 'Benidorm es formarà dins el Castell de Polop', perquè al contrari de com pensem alguns, a l'edat mitjana, quan es parlava d'un castell, es referia a la pròpia edificació i totes les terres que l'envoltaven i a l'hora foren d'un mateix senyor. En aquest cas està dient-nos, que tot, tota la marina baixa es deia Castell de Polop. Per tant, TOT ERA POLOP. Després vindrien més 'cartes pobles' i el desenvolupament progressiu del que hui en dia és la nostra terreta. Però, primer de tot, fou Polop, El Castell de Polop, amb el Sarrià al capdavant.
Per acabar, si férem una línia que pogués descriure aquest pas del temps, veuríem com a nivell comarcal és ascendent, i tanmateix a nivell local baixa en picat fins arribar als nostres dies. Polop havia de ser, com a mínim capital de comarca, per no parlar d'altres assumptes jurídics administratius i demés afers governamentals. És l'embrió de tot, es mereix un lloc on siga degudament reconegut dins la comarca com a poble pare de la resta, Polop és molt important, o si més no, ho fou quan els nostres governants i les seues circumstàncies eren unes altres. Polop ha de ressorgir i hi ha de fer arribar la seua història a la gent del poble perquè se sàpia on viu i se senta orgullós del seu poble. D'aquesta manera hi tindrà més consciència de la importància dels nostres carrers, la nostra cultura i per supost, la nostra gent. Un patrimoni que si no se'l té cura, a poc a poc acabarà per ser irrecognoscible i llavors oblidat i perdut.

Pel seu interés, de Enric Morera

Vaig tornar a casa després de la manifestació. Me n’anava a l’acte de cloenda de l’Inquiet. Vaig poder gaudir dels 37 segons d’informació que Canal 9 va oferir de la històrica manifestació del 29 N. Un nou el rècord de manipulació. El que havia de ser un aparador de la nostra autonomia, el buc insígnia de la nostra indústria audiovisual ha esdevingut una arma de manipulació massiva al servei del partit del govern. Quin malefici!. Crec però que la mobilització ha estat cívica, seriosa, massiva i molt ben organitzada. Enhorabona a la Plataforma per l’ensenyament públic. També hi havia col·legis de la concertada. Pel que vaig poder constatar, la mobilització revelava una greu insatisfacció per la situació de l’ensenyament. Quinze anys de retrocés que ens ha situat entre les CCAA líders en fracàs escolar. Hi ha desmotivació entre els professionals. El govern del PP té una responsabilitat majúscula, ells han apostat per la privada de forma clara. Els embolics del PP i del PSOE, que no es posen d’acord amb una llei marc, són també els culpables directes d’esta situació. Bé la setmana ha estat moguda. He estat portada al Levante-EMV, cosa que agraesc. Un encert informatiu. Sols cal vore el volum de comentaris en la secció digital. Efectivament, no pense matar el missatger que es va dedicar a recollir una informació d’agència. Estàvem en l’últim punt de l’ordre del dia. Estava content. Acabava d’aprovar una proposició no de llei per unanimitat reclamant al Govern de Madrid la transferència de la gestió del litoral. Hi havia una nodrida representació d’Oliva. Ni un sol comentari a cap mitjà de comunicació. Tocava un punt on el BLOC reclamava un impuls en la política lingüística. Un increment de l’ús. La diputada del PP, Yolanda Garcia, en el tram final de la seua intervenció (molt correcta i en valencià tot i ser castellano parlant) em va acusar de catalanista. No em vaig poder contenir i en la rèplica, mirant els diputats del PP, vaig dir: “Comparat amb la seua deriva i el conflicte polític de la nostra llengua, podríem afirmar que Zaplana va fer molt per la nostra llengua. A diferència de vostès Zaplana no va tancar cap repetidor ni va suprimir televisions al nostre territori, no va incrementar el conflicte interessat per a anul·lar el valencià. Durant el seu mandat, Zaplana va crear l’Acadèmia Valenciana de la LLengua (AVL)”. A Zaplana l’importava ben poc la nostra llengua, però havia d’executar ordres des de dalt i així ho va fer. Una de les poques victòries del valencianisme polític que va deixar als extremistes d’una i altra banda sense arguments. Durant el debat li vaig demanar a Font de Mora que posés solució als més de 100.000 joves valencians que, tot i haver demanat l’ensenyament en valencià, el reben en castellà. Responsabilitat també del Govern del PP. Esta informació ix ben reflectida en la versió digital del Levante de hui. En definitiva un dia de satisfacció davant l’enorme èxit de la manifestació d’ahir. Mal dia per a alguns, els manipuladors i els que volen dur l’ensenyament públic a la indigència i la indignitat. S’han trobat en una comunitat educativa que diu prou. La protesta cívica s’hauria d’estendre a la penúria de la sanitat, els serveis socials, l’àmbit de la discapacitat… Amb Camps som líders en desocupació (superem el 12%, deute gràcies a l’economia especulativa i balafiadora dels recursos) i som campions en mediocritat provincianisme i manipulació.I dit tot açò vull sumar-me a l’homenatge que estos dies ha fet el Festival Inquiet a Joan Monleon. Anit -en rebre l’homenatge a Picassent- va tornar a demostrar que és un artista complet. El seu discurs va tenir moments delirants, com quan comentava el sainet en què s’ha convertit la Copa de l’Amèrica: “una obra hereva de Bernat i Baldoví, ja que encara no sabem quin vaixell ha guanyat i allà estan a Nova York barallant-se al tribunals”- va dir. Monleon és com apareixia al cartell de la pel·lícula El Virgo de Visanteta, “un artista no apte per a miops d’ànima, estrets de cervell i devots de la tristor”. La meua enhorabona a Monelon i a la gent de l’Inquiet.

Una vegada més...

Les Corts Valencianes van aprovar ahir una resolució per a exigir que el tram de l'autopista de peatge AP-7 entre Ondara i Benissa siga gratuït mentres duren les obres de la circumval·lació del Poble Nou de Benitatxell, en la Marina Alta, un dels punts negres i per on transiten al dia més de 13.000 vehicles.La proposta, que exhorta al Consell a què inicie les gestions davant del Govern central per a reclamar la liberalització del peatge, va ser presentada per Compromís en la comissió d'Obres Públiques de les Corts i aprovada per este últim grup i pel PP, mentres que el PSPV es va abstindre. També demana a la Diputació d'Alacant que considere prioritària l'execució de la circumval·lació, una obra que perseguixen des de fa anys no sols l'Ajuntament de Benitatxell, sinó també els de Xàbia i Teulada, així com reclamar al Govern que complisca amb el pla d'infraestructures de la Comunitat Valenciana pel que fa a carreteres. La proposta va ser defesa pel diputat de Compromís Enric Morera, que va titlar de "històric" l'acord.El PSOE una vegada més donant l'esquena als ciutadans de la Marina Alta, gràcies per ser tan negats. Algú creu que aquest PSOE aspira a governar??Gràcies a Compromís per defendre la Marina !